miércoles, 19 de enero de 2011

Gloses de Sant Antoni

El lunes se celebraba en la Isla la festividad de Sant Antoni, especialmente en Sa Pobla. La invocación a Sant Antoni está encaminada a obtener la fertilidad de los animales y de los alimentos, y la purificación, y es una tradición posiblemente de la era precristiana. Sin embargo, esta parte de la fiesta tenía su sentido en una sociedad en la que los animales de trabajo estaban muy presentes, por lo que la tradicional bendición de éstos es cada vez menos presente. En cambio, sí que persiste el aspecto de la fiesta que enfrenta al Bien contra el Mal, a Sant Antoni contra el dimoni, del que el santo siempre es final vencedor. Uno de los aspectos más bonitos de esta tradición es el recitado de gloses, pequeños poemas en catalán que hablan sobre ese eterno enfrentamiento, que tienen una rima y una métrica muy sencillas. Estos días los hemos hecho en 1º de ESO y estos son algunos de los aportes de la clase:

Sant Antoni és un bon sant,
i té sempre sobrassada.
El dimoni, gandulejant,

no en té ni de regalada.

Toni R.


Sant Antoni li dona
a una nina un tros de pa,

el dimoni li lleva

per menjar-se'l d'amagat.


Sant Antoni era sol

i tothom hi va anar;

el dimoni era amb gent

i tothom es va allunyar.

Sant Antoni amb dos dies
va fer créixer un ametler;

el dimoni amb set dies

no va fer créixer ni un batzer.

Maria R.


El dimoni encalçava
als nins pels carrers,
Sant Antoni el veié

i li va fer una galtada.

Núria F.


El dimoni volia nadar

a la piscina de Sant Antoni:

Sant Antoni no'l deixà,
ai, quin pobre dimoni!
Mar P.